Ens veiem a .com

Aquest “invent” és de la marca Electrolux farà que olles, fregidores i paelles desapareguin, no ens haurem de preocupar mai més que els aliments estiguin frescs, segons paraules d’Henrik Otto, vicepresident d’esmentada marca. Sincerament espero que tal cosa no succeeixi mai.

Com que un vídeo val més que deu mil paraules… us deixo el link on es pot veure com seria el suposat mode de “cuinar”:

El servei Espanyol ofereix, de moment, un total de més de 1100 restaurants nacionals, la majoria de Madrid i Barcelona. Es mostra en detall les característiques de cada un. (horari, disponibilitat per portat a domicili, perfil del client, oferta gastronòmica, ubicació en el mapa –Google Maps, com no?- Les fixes dels restaurants son bastant completes incloent-hi també comentaris, altres restaurants pròxims, valoració i la possibilitat de compartir-lo amb les reds socials.

Sí, m’aniria bé un d’aquets. Us deixo el vídeo:

Evidentment hi ha un acompanyament típic de la pasta, el formatge parmesà. Però tot hi tenir un aspecte atractiu tan en birutes com en pols, no caiguis a la temptació de afegir-lo sempre, sobretot si la salsa és de peix o marisc ja que els seus sabors no combinen força bé.

· Pasta Fresca o seca?

Son molts els que pensen que la pasta fresca deu de ser millor que la seca, però no sempre és així, ja que cada salsa s’acompanya millor amb un determinat tipus de pasta. La pasta fresca al tenir una textura més tendre absorbeix millor la salsa que no és tan espessa, ja que una salsa seca no l’absorbiria igual i perdríem l’intensitat de la salsa.

La pasta és una mescla de farina, aigua i, en algunes ocasions, ous i oli. La pasta seca es conserva fins a sis mesos en un lloc fosc i sec en canvi la fresca no durarà més d’una setmana (un cop treta de l’embolcall)

· Quina forma escollir?

Existeixen bones raons per pensar-se bé quin tipus de pasta escollir, per exemple: les pastes amb forma tubulars com els macarrons capturen millor les salses espesses, mentre que les pastes allargades com els tagliatelles combinen millor amb salses clares i suaus

· Quanta pasta?

Una de les principals qüestions a l’hora de coure la pasta és la quantitat que hem de coure i la quantitat de salsa que s’haurà de fer. Coma regle general utilitzem:

Pasta fresca -> Pasta seca:

60g De pasta per un primer plat | 90g. Primer plat

125g. Segon plat  | 150g. Segon plat

La quantitat de salsa dependrà molt del gust de cada persona. Tot hi que penso que que la salsa ha de cobrir lleugerament la pasta, no empapar-la. Quant barregis la pasta amb la salsa assegurat que no queda una bossa de salsa al fons del plat (que quedi tota la salsa ben repartida)

· Com s’ha de coure la salsa?

L’aigua comença a bullir abans s’hi no se li tira sal, per tant la afegirem quant l’aigua hagi començat a bullir. Utilitza una olla gran per que la pasta tingui lloc suficient. Afegeix la pasta quant l’aigua ja vull i la sal s’hagi dissolt bé amb l’aigua. Tapa un altre cop l’olla per que l’aigua torni a bullir lo abans possible, un cop torna a bullir destapa. Hi ha molta gent que afegeix oli pensant que ajudarà a no enganxar-se. Quant el truc perquè la pasta no s’enganxi és que l’aigua bulli amb alegria i anar remenant, sobretot els primers instants de cocció.

La pasta cuinada  a la perfecció hauria d’estar al “dente”, es a dir, dura però tendre ( que al mossegar-la al principi la notem tova però, pel centre de la pasta, estigui una mica dura. Tot hi que per gustos colors i hi ha molta gent que prefereix la pasta a l’espanyola, molt cuita) Mirar el temps que ens aconsella la marca de la pasta ens donarà una idea aproximada del temps òptim

És important escórrer la pasta i col·locar-la directament en un plat, en una paella juntament amb la salsa o de nou a la olla on l’hem cuit. Mai s’ha de deixar reposar en el colador o és convertirà amb una massa enganxosa. Afegeix a la pasta una mica d’oli de gira-sol o mantega així evitarem que s’enganxi. És convenient tenir la salsa preparada abans de escórrer la pasta, sobretot si es tracte de pasta fresca.

A disfrutar-la

Ingredients:                               [1. Imatge]

· 120g. Tallarines

· ¼ tassa. Crema de llet espessa

· ¼ tassa. Crema de llet líquida

· 20g. Parmesà recent rallat

· 30g. Bacó tallat a tires

· 10g. Mantega (si està pomada millor, es a dir, que es presenti tova)

· La Clara d’un ou

· c/s. Sal i pebre blanc

Elaboració

1) Col·loquem aigua a bullir (la sal la tirarem un cop l’aigua bulli ja que l’aigua començarà a bullir abans si no l’hi afegim sal) Quant bulli afegim les tallarines i remenem (es important q durant els primers minuts de cocció de la pasta l’anem remenant, així evitarem que se’ns enganxi.) [ 2. Imatge ]

2) En una paella fregim el bacó (si és un bacó molt gras no caldrà que l’hi afegim oli doncs ell mateix deixarà part de la seva grassa a la paella). Un cop fregit retirem la paella del foc i la reservem [ 3. Imatge ]

3) En un bol, l’hi afegirem la clara d’ou tamisada (passada per un colador, amb això aconseguirem trencar els fils d’albúmina de la clara). Un cop tamisada la clara hi afegim les dues nates i ho barrejarem [ 4. Imatge ] ; [5. Imatge]

4) Quan la barreja de nata i clara sigui homogènia hi afegirem el bacó (juntament amb l’oli que ha deixat), el parmesà, la mantega i un pessic de pebre blanc  [ 6. Imatge ]

5) Colem la pasta i l’hi afegim un raig d’oli de gira-sol, sense esbandir-la (això és molt important ja que la pasta ha d’estar calenta al afegir-la al bol on tenim la salsa) la aboquem al bol i barregem. [ 7. Imatge ] ; [ 8. Imatge ]

6) Rectifiquem de sal i servim [ 9. Imatge ]

Imatges:

***

Que Aprofiti !

El projecte s’anomena “Multi-Sensorial Gastronomy”. La idea es investigar com pot modificar l’experiència de menjar mitjançant estímuls de llum, electrònics etc.

Us deixo a continuació el vídeo de demostració:

Per tal de celebrar el seu naixement, Paradores oferirà el pròxim dimarts una degustació gratuïta d’aquest nou menú a totes aquelles persones que acudeixin a un parador entre les 12’30 i les 14:00

La presentació del menú anirà acompanyada d’un breu espectacle que recordarà als assistents la tradició històrica de cada un. Es podrà veure per exemple a musulmans i cristians rebent els convidats, cavallers i joglars.

La nova proposta gastronòmica estarà disponible fins a finals del 2010 per un preu d’ aproximadament 30€ el menú

Ingredients:

400g. Formatge cremós (del tipus philadephia) |  4 iogurt de llimona  |  6 cullerades de sucre  |  4 cullerades de farina de blat de moro (és a dir: Maizena)  |  4 rovells d’ou  |  (opcional:panses remullades amb vi moscatell)

Elaboració:

1) barregem els rovells d’ou amb el sucre. Un cop barrejats hi afegim el formatge, els iogurts i la maizena -> Ho passem tot per la batedora fins que ens quedi una barreja homogènia.

2) col·loquem la massa a un motlle rodó i la col·loquem al forn escalfat previament a 180º. Cada 10-15 minuts anem baixant la temperatura del forn fins arribar el temps idoni de cocció que serien 45mints de cocció.  [Si volem afegir les panses hidratades prèviament amb moscatell ho haurem de fer a la segona vegada que baixem el forn, es a dir aproximadament cap els 25-30 minuts de cocció ja que si no ens quedarien totes les panses a la base del pastís)

***

Normalment el pastís de formatge porta una base de pasta. Que pot estar feta:

a) de galetes triturades barrejades amb una mica de mantega (es cobriria prèviament el fons del motlle aixefant les galetes contra ell i es couria durant pocs minuts al forn així evitarem que a l’afegir-li la massa, la pasta quedi toba.

b) Cobrint el motlle amb hojaldre i, igual que la base de galeta, coent-lo durant uns minuts al forn abans de abocar-hi la massa per evitar que quedi la pasta massa tova.

Acabats:

Personalment com més m’agrada aquest pastís és amb una capa de mermelada de maduixa per sobre, encara que també hi ha qui prefereix afegir-li una capa de sucre llustre, de  fruits del bosc glacejats, de birutes de xocolata…

Que apofiti!

No es pot dir que siguin les típiques tasses de café no?